26 de des. 2013
L'Aranya et desitja un Bon Nadal i Feliç 2014
Amb un recull de les fotografies realitzades en el fotocól del Documental 'Sentiment Aranya' hem fet aquest simpàtic vídeo per a donar-te les gràcies per aquest el nostre any del 90é Aniversari i per desitjar-te un Bon Nadal i un Feliç 2014 plé de música.
16 de des. 2013
Amb tots vostés, la Unió Musical d'Albaida l'Aranya interpreta... un concert que va fer història.
El passat dissabte vam celebrar el #ConcertHistòric amb una forta ovació del públic assistent.
Un 'Concert Històric' que es va convertir en un fet que passarà a la història de l'Aranya per ser un concert extraordinari amb la gran aposta de les obres interpretades i pel treball dut a terme per què el resultat va ser magnífic. En definitiva, un concert per celebrar els nostres 90 anys d'història.
Després d'escoltar les obres de 'Rienzi' de Richard Wagner, 'Una Noche en Granada' de Emilio Cebrián i la marxa mora 'Pacos del Gurugú' de Ramón Garcia i Soler, arribarem al descans on varem entregar els diplomes commemoratius als nous educands que perteneixen a l'Aranya i als nous músics que des d'aquest dissabte formen part de la família Aranya.
Finalment, en la segona part del concert, van sonar el pasdoble 'Herminia' de Juan Sanjuan i l'obra 'Extreme Beethoven' de Johan de Meij. Una sensacional obra per acabar amb tot el públic de peu aplaudint aquest 'Concert Històric' del 90é aniversari de la Unió Musical d'Albaida l'Aranya.
A la nit, varem celebrar el tradicional sopar de germanor a la seu social de la societat musical. Just després del sopar, el nostre president, Ivan Porta, va demanar que ixiren els directors que van passar per l'Aranya en els darrers 25 anys: Damià Soler, Juanjo Silvestre, Ramón Garcia, Miguel Angel Grau i, el nostre director actual, José Javier Sanz. I també vam escoltar les paraules de l'anterior president de la societat, Ximo Soler, on va advertir als assistents al sopar, i en presència de l'alcalde d'Albaida, Josep Albert, que "si el govern valencià ha estat capaç de tancar una televisió pública on es difonien les nostres senyes d'identitat, les societats musicals hem d'estar en alerta perquè podem ser les següents".
Després es va fer l'homenatge de la 'Fotografia' a l'ex-president Ximo Soler, per tot el seu treball que va dur a terme quan va estar al capdavant de la junta directiva i també al director Damià Soler qui es va mostrar molt content de trobar-se de nou amb músics de la societat.
Els directors presents varen destacar el treball que van fer en l'Aranya i que "açò ha estat fet gràcies a socis i músics que han treballat i molt per mantenir aquesta societat" referint-se a la solidesa de 90 anys d'història. Sobre aquesta afirmació, cal recordar que el pròxim dissabte es projectarà el documental 'Sentiment Aranya' on s'han recollit memòries de persones que pertanyen a l'Aranya així com fotografies i imatges inèdites. Serà a les 18h en el Cinema Odèon d'Albaida.
Per acabar, la editorial musical Omnes Bands va fer entrega als directors del pasdoble d'En Fernando Tormo Ibáñez 'Octubre en Fiestas'.
Després d'escoltar les obres de 'Rienzi' de Richard Wagner, 'Una Noche en Granada' de Emilio Cebrián i la marxa mora 'Pacos del Gurugú' de Ramón Garcia i Soler, arribarem al descans on varem entregar els diplomes commemoratius als nous educands que perteneixen a l'Aranya i als nous músics que des d'aquest dissabte formen part de la família Aranya.
Finalment, en la segona part del concert, van sonar el pasdoble 'Herminia' de Juan Sanjuan i l'obra 'Extreme Beethoven' de Johan de Meij. Una sensacional obra per acabar amb tot el públic de peu aplaudint aquest 'Concert Històric' del 90é aniversari de la Unió Musical d'Albaida l'Aranya.
A la nit, varem celebrar el tradicional sopar de germanor a la seu social de la societat musical. Just després del sopar, el nostre president, Ivan Porta, va demanar que ixiren els directors que van passar per l'Aranya en els darrers 25 anys: Damià Soler, Juanjo Silvestre, Ramón Garcia, Miguel Angel Grau i, el nostre director actual, José Javier Sanz. I també vam escoltar les paraules de l'anterior president de la societat, Ximo Soler, on va advertir als assistents al sopar, i en presència de l'alcalde d'Albaida, Josep Albert, que "si el govern valencià ha estat capaç de tancar una televisió pública on es difonien les nostres senyes d'identitat, les societats musicals hem d'estar en alerta perquè podem ser les següents".
Després es va fer l'homenatge de la 'Fotografia' a l'ex-president Ximo Soler, per tot el seu treball que va dur a terme quan va estar al capdavant de la junta directiva i també al director Damià Soler qui es va mostrar molt content de trobar-se de nou amb músics de la societat.
Els directors presents varen destacar el treball que van fer en l'Aranya i que "açò ha estat fet gràcies a socis i músics que han treballat i molt per mantenir aquesta societat" referint-se a la solidesa de 90 anys d'història. Sobre aquesta afirmació, cal recordar que el pròxim dissabte es projectarà el documental 'Sentiment Aranya' on s'han recollit memòries de persones que pertanyen a l'Aranya així com fotografies i imatges inèdites. Serà a les 18h en el Cinema Odèon d'Albaida.
Per acabar, la editorial musical Omnes Bands va fer entrega als directors del pasdoble d'En Fernando Tormo Ibáñez 'Octubre en Fiestas'.
13 de des. 2013
Programa d'Obres #ConcertHistòric | 14 desembre 19:30h Cinema Odèon d'Albaida
- 1a part -
Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883)
- RIENZI (Obertura, 1840)
* En commemoració del 200 aniversari del naixement de Wagner
* Transcripció per a banda: G. Beigbeder
Richard Wagner va composar la seua òpera Rienzi entre agost de 1838 i novembre de 1840, finalitzant l’obertura en octubre de 1840. La primera representació de l’òpera va ser a Desden el 20 d’octubre de 1842.
El manuscrit de l’òpera va acabar en mans d’Adolf Hitler, el qual la considerava com la seua obra favorita, i es creu que va ser destruït en 1945 en el seu búnker. El contacte decisiu de Hitler amb l’obra Rienzi es va produir entre 1906 i 1907. En una de les cruels ironies de la història Hitler va assistir a una representació de l’òpera i segons ell l’obra el va fascinar i transformar, sentint-se fascinat pel carismàtic personatge de l’òpera, per la seua oratòria i pel seu profund sentiment de que soles ell podria transformar a la humanitat.
Rienzi va ser la tercera òpera completa de Wagner i encara que ha estat considerada com una obra menor per alguns wagnerians, Rienzi va ser un dels majors èxits de la seua carrera. Va ser l’única peça a l’estil de la “Grand Opera” francesa que Wagner va escriure, ja que a partir de l’òpera L’holandès errant Wagner va començar a canviar el seu estil compositiu.
L’òpera està basada en la novel·la Rienzi, l’últim dels tribuns, d’Edward Bulwer-Lytton. Conta la història del personatge històric Cola di Rienzi (1313-1354), qui aspirà a reconstruir l’imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes. Rienzi va vèncer en el seu enfrontament amb la noblesa, substituint el poder nobiliari per un govern popular. Inicialment magnànim, Rienzi es va veure forçat pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l’Església, que en un principi li havien donat suport, després el van abandonar. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s’havien atrinxerat.
Wagner va convertir Rienzi en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, finalment destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble.
Al concert de hui escoltarem l’espectacular obertura de l’òpera, la qual comença amb una crida a les armes i finalitza amb una gran marxa militar. El tema principal en lent, agafat de l’oració de Rienzi, és un dels temes més majestuosos i ben construïts melòdicament de tota l’obra wagneriana. Aquesta obertura sempre ha estat molt ben acollida dins del repertori simfònic.
Com a curiositat cal dir que aquest any, 200 aniversari del naixement de Wagner, és la primera vegada que l’òpera s’ha representat a Bayreuth, el temple de l’òpera wagneriana, encara que fora del Festival, ja que així ho va voler Wagner.
Emilio Cebrián Ruiz (Toledo, 1900 - Llíria, 1943)
- UNA NOCHE EN GRANADA (Poema líric)
a) Meditación en la Alhambra (Nocturno)
b) Mujer granaína (Serenata-canción)
c) Fiesta gitana en el Sacro Monte (Bailable andaluz)
Poema simfònic per a banda del músic toledà Emilio Cebrián Ruiz, qui va ser director de la Banda Municipal de Jaén i compositor de peces tan conegudes com el pasdoble Ragón Falez o la marxa de processó sobre motius andalusos Nuestro Padre Jesús.
La peça té una estructura de suite i està dividida en tres parts. En cadascuna d’aquestes parts l’autor descriu amb la música una escena diferent de la nit en la bella ciutat de Granada.
L’obra comença descrivint la tranquil·litat i el misticisme de la meditació en l’Alhambra, una de les més belles expressions de l’art islàmic. Segueix amb una serenata plena de sentiment i lirisme dedicada a la “mujer granaína”, on el trombó és la veu cantant. Per a finalitzar tenim la “festa gitana en el Sacro Monte”. Fent honor al títol, ens trobem amb un moviment carregat de ritme, força i expressivitat, on els contrastos tímbrics, melòdics i d’estil ens fan imaginar el que degué ser una festa en el Sacromonte. Aquest lloc és un dels temples del flamenc i és conegut sobretot per les seues “zambras gitanas”, festes gitanes amb ball i cant que tenen lloc en les seues nombroses coves.
Ramon Garcia i Soler (Atzeneta d’Albaida, 1971)
- PACOS DEL GURUGÚ (Marxa mora, 2003)
Marxa mora escrita per encàrrec de la comparsa “Els Pacos” de Mutxamel amb motiu de la seua capitania. Inspirada en les anomenades “Campañas de Marruecos” que les tropes espanyoles van dur a terme a Melilla durant el protectorat del Marroc (1909-1927). Amb l’apel·latiu de “Pacos” els espanyols anomenaven els soldats marroquins, que sota les ordres d’Abd-El-Krim, intentaven formar una república del Rif. També cal assenyalar que la muntanya Gurugú, frontera actual entre el Marroc i Melilla, va ser l’escenari més emblemàtic d’aquestes campanyes militars.
Gràcies al músic militar de Mutxamel D. Vicente Pérez Lledó, destinat a Melilla en les primeres campanyes, es va fundar una comparsa al poble l’any 1923 anomenada “Els Pacos”. Fins i tot, Pérez Lledó va portar una música molt original que hui és la Marxa dels Pacos, d’autor anònim.
A partir d’aquesta melodia, tan estimada pels “Pacos”, utilitzant-la com a material temàtic, l’autor desenvolupa una partitura colorista, repleta de fantasia, lirisme i dramatisme.
Després d’una introducció que ens exposa una síntesi del que serà la resta de l’obra, se’ns presenta el primer Tema que té un caràcter de dansa guerrera. A continuació s’obri un divertiment fantasiós que ens durà al segon Tema, que és on s’escolta clarament la melodia de la Marxa dels Pacos. L’últim divertiment ens conduirà a una orquestració més portentosa que ens vol fer visualitzar des del Gurugú un magnífic paisatge de la ciutat de Melilla i el mar Mediterrani al fons.
Aquesta marxa mora va ser estrenada per la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya” l’any 2003 en l’entrada de Mutxamel sota la direcció de Ramon Garcia i Soler, compositor de l’obra i director de “l’Aranya” entre els anys 1997 i 2003.
Per últim cal dir que Pacos del Gurugú va ser guanyadora del premi Euterpe l’any 2008 en la categoria de millor composició per a la festa.
- 2a part -
Juan Francisco Sanjuán Rodrigo (Muro, 1976)
- HERMINIA (Pasdoble, 2013)
* Obra guanyadora ‘ex aequo’ del I Concurs de Composició de Pasdobles “Fernando Tormo Ibáñez” 2013
Pasdoble compost pel músic Juan Francisco Sanjuán Rodrigo, natural de Muro. Aquest pasdoble va ser guanyador ex aequo del Primer Concurs de Composició en honor a la figura de l’eminent compositor albaidí Fernando Tormo Ibáñez, organitzat per la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya”. Està dedicat a Herminia Arlandis Bonet, dona de l’autor, a la que fa la següent dedicatòria:
“Dedicat a la meva dona, llum de la meva vida, qui amb el seu amor m’ha ajudat a superar les dificultats i la enfermetat, fent inclús millors els bons moments”
Musicalment aquest és un pasdoble que malgrat conservar una estructura clàssica i port elegant, és d’una instrumentació i harmonia arriscades, amb el propòsit d’aportar elements nous en aquest tipus d’obres.
L’autor ens descriu estèticament el pasdoble amb aquestes paraules:
“La introducció representa per a l’autor una explosió de llum seguida d’una descripció de la delicadesa de la persona a qui va dedicat, amb un solo de clarinet (instrument que ella toca) acompanyat per un grup de cambra. El pasdoble segueix amb una expressió romàntica amb el tutti, culminant el fort la primera fase. El trio fa referència a l’aspecte infantil, deixant entreveure la voluntat de tenir fills. Continua amb una explosió d’alegria immensa per tot allò bo que s’ha aconseguit, reafirmada amb el fort final que resumeix tot el proposat.”
Johan de Meij (Voorburg -Països Baixos-, 1953)
- EXTREME BEETHOVEN (Metamorfosis sobre temes de Ludwig van Beethoven, 2012)
Obra composta pel músic holandès Johan de Meij, un dels més importants compositors actuals de música per a banda.
L’obra Extreme Beethoven està basada en un concepte similar al de la seua predecessora, Extreme Make-over. Un conegut tema clàssic és presentat a l’inici de l’obra en la seua forma original i aleshores, subtil i sorprenentment, comencen a aparèixer els canvis.
Començant pel tema inicial, procedent del segon moviment del Concert per a Piano no. 5 “Emperador”, al llarg de l’obra aniran apareixent i transformant-se multitud de motius i temes provinents de les diferents obres de Ludwig van Beethoven, un dels més grans compositors de tota la història de la música.
L’efecte per a l’oient és com si poguérem estar dins del cervell del geni. Allà trobem multitud d’idees i temes, alguns dels quals dominen als altres. Alguns són somiadors i exquisits, altres terrorífics i obstinadament repetitius. La major part del material utilitzat en l’obra prové de les nou simfonies, però també trobarem temes que provenen de l’obertura Egmont, la sonata Clar de lluna, Per a Elisa i la Marxa Turca, entre d’altres. Segur que els amants de la música de Beethoven sabran identificar aquestes cites temàtiques, i segur que quedaran sorpresos pel context on apareixen.
A meitat de l’obra trobem una sorpresa, un xicotet ensemble crearà una miqueta de confusió musical, al mode de com ho feia el compositor Charles Ives en algunes de les seues obres.
Després d’això trobem una secció on un baix obstinat basat en Egmont ens durà pel camí d’unes variacions realment estranyes, fins arribar al majestuós final on apareix el tema inicial tocat a mode de coral per la secció de metall.
Alguns puristes poden considerar aquesta obra com una ofensa cap a Beethoven però com diu l’autor Johan de Meij, aquesta és una obra feta des de la més profunda admiració i respecte cap a un dels més grans compositors de la història, una oda a la grandesa de Beethoven, i així vol ser presentada avui.
Director: José Javier Sanz Vila
10 de des. 2013
9 de des. 2013
6 de des. 2013
4 de des. 2013
La FSMCV i la UNDEF aposten per la contractació de Societats Musicals i ‘no contractar un número de músics’
Cada Societat Musical tindria el seu
‘catché’ i acudiria tot el planter.
La Unió Musical d’Alcoi ja realitza contractes amb aquest tipus d’exigències.
Aquest acord és unir els festers i les SSMM en una relació contractual i que va en benefici de les dues associacions, ja que, fa créixer el prestigi de la banda oferint-li al fester una gran riquesa interpretativa. D’aquesta manera, ja no es contracta la quantitat de músics, una forma de contracte rebutjada pels assistents a la taula redona, ja que, per part dels músics critiquen que, per exemple, ‘15 músics en un acte mai es poden fer bones interpretacions que exigeixen algunes peces musicals’.
A més, aquest tipus de contractació ja la realitza la Unió Musical d’Alcoi on cada vegada que els demanen els seus serveis, ofereixen a tot el planter de la seua banda per a realitzar tants actes com siguen contractats a un determinat preu. I després en la gestió econòmica de la seua societat no es reparteixen els diners entre els músics, sinó que es queda en el fons econòmic de la societat i “al final d’any cada músic rep una gratificació econòmica”, així ho explicava Aránzazu Pascual membre de la UMAlcoi.
Amb aquest aspecte, cada SSMM gestionaria les seues retribucions depenent d’allò que decidisquen, tot i que, Josep Bodí, secretari de l’Aranya d’Albaida, ja avança que “s’hauria de fer pedagogia per fer entendre als músics que els contractes que es fan deurien de ser per a invertir amb la societat i que ser músic amateur d’una banda no és una segona feina. Si vols guanyar diners de la música, t’has de fer professional”, afirmava Bodí.
Sobre aquesta pedagogia o conscienciació, Juan Cháfer, president comarcal de la FSMCV a la Vall d’Albaida, explicà que totes aquestes inquietuds per millorar les relacions entre músic i fester “s’han de fer des de la base: en primer lloc la banda, després passant per la comarca, i també a les juntes locals de Moros i Cristians, i així, poc a poc, fins a arribar a un acord mutu entre tots”.
Una opinió aplaudida pels festers de la taula, Daniel Català, directiu de la JFL de Torrent, Pedro Miguel Planelles, president de la JLF de Mutxamel i Vicente Vicedo, president de la JLF de Bocairent. Tots tres, apostaven per un exercici de responsabilitat entre les dues associacions i critiquen que amb la situació econòmica actual no troben cap tipus de recolzament per poder fer front les despeses d’una festa de Moros i Cristians. Tot i això, “hem de ser conscients d’acabar amb la figura del músic ‘mercenari’” explicava Planelles i que aquest tipus de contractacions “serien un incentiu que ho faria eliminar”, afegia Vicedo. A més, el fester “ha de posar tots els valors ètics a l’hora de contractar una banda. Una qüestió que està passant als moros i cristians de Torrent ja que es tracta d’una festa molt jove”, explicava Daniel Català.
Finalment, la taula redona, moderada pel portaveu de la FSMCV Ernest Llorens i amb la presència del vocal de la FSMCV, Ximo Soler, fou conclosa pel president de la UNDEF, Francisco López on demanava “la necessitat de fer més reunions com aquestes per continuar assentant les bases del conveni firmat l’any 2011 i que serveix per a dignificar la música i la festa”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)